Visit Sa Roqueta.

Ja hem parlat de que la imatge turística creada pot no coincidir amb la imatge real de l’entorn en promoció i que aquesta s’adapta al mercat. Això implica canvis en l’entorn físic – natural, i també en determinats costums, comportaments o tradicions que en alguns casos passen de l’àmbit privat al públic o comercial. Per altra banda els propis sistemes d’oci generen espais diferenciats segons funcionalitat i usuaris, imposant models en torn als quals es desenvolupen tota una sèrie d’infrastructures (públiques i privades) d’allotjament, recreació, comunicacions... Quan hi ha una dissociació entre allò local i allò forà es pot produir rebuig al turista que es el qui representa al sistema que els trabuca.

En altres casos es produeix una revalidació – invenció – representació de rituals, alimentació... que es revisen en un intent de reafirmar la identitat local en front al turista i que es produeix quan els amfitrions mobilitzen els seus recursos i la seva cultura cap al turisme, convertint allò quotidià, o la seva còpia, en part de la imatge creada. En ambdós casos hi ha un solapament de la realitat.

També és evident que quan viatgem anem carregats d’estereotips particulars, socio-culturals i els creats per a nosaltres com a turistes. Però també els residents contemplen als visitants a través de filtres que simplifiquen i ofereixen pautes de comportament segons una categorització. De tal manera que depenent de la freqüència i familiaritat en els contactes es produeix una paral·lela i gradual deshumanització. Per una banda els residents deshumanitzen al turista que perden els seu caràcter de persona en quant a recurs explotable i alhora els turistes cap als residents que esdevenen integrants en el sistema com a recurs estereotipat pels visitants.

L’actitud entre residents i turistes pot estar influïda per el grau de dependència econòmica del turisme (que en el cas de les Balears es molt important); el grau de compromís en la presa de decisions; el nivell de coneixement i contacte amb els turistes; i el grau de desconnexió a nivell social-intergeneracional entre la població local (menor reconeixement simbòlic de l’àrea).

La imatge comercial creada a partir de percepcions reals de l’entorn-destí, és un punt en el que es pot incidir per tal de minimitzar o prevenir els impactes del sistema turístic. També els sistemes de informació i actuacions puntuals d’informació i dinamització poden afavorir la percepció de l’entorn com a propi, la qual cosa no només millorarà la qualitat de vida, si no que també promourà l’àrea coma destí.

Bibliografia:

Santana Talavera. A. (1994 ) Prevención de efectos no deseados y su relación con la imagen vendida en la implantación del sistema turístico. Guize, 1:11-23. Antropologia y Turismo