Administrar

Aquest blog forma part d'un treball acadèmic per l'Escola Superior de Relacions Públiques.

Història del blog

margalidavera | 25 Juny, 2007 05:57

Vaig estar estudiant a l’Escola superior de Relacions Públiques i vivint a Barcelona durant cinc anys i ha estat genial, tant que fins i tot hi va haver un moment en el que vaig haver-me de plantejar viure-hi de manera definitiva. Però les coses a vegades són complicades i cada decisió implica una renúncia. En aquells moments vaig fer una llista dels avantatges i els inconvenients de les dues opcions que tenia, Mallorca i Barcelona. Finalment estic vivint a Manacor, Mallorca.

Penso que tothom fa les seves pròpies llistes mentals en algun moment per prendre decisions. I precisament la tècnica del diferencial semàntic que faig servir en la investigació s’assembla a aquestes llistes mentals, ja que permet comparar, classificar, jerarquitzar, i a més generalitzar sobre certs fenòmens que tenen a veure amb els sentiments i que resulten essencials per prendre decisions. Aquestes decisions poden ser més o menys importants, però sempre inclouen aquestes implicacions personals. Una de les coses negatives de tornar a Mallorca era el tema del treball de fi de carrera. Estant a Barcelona tenia un contacte amb professors, companys, i possibles col·laboracions que jo considerava una avantatge a l’hora de realitzar el treball.

Però per altra banda, també volia realitzar aquest projecte en l’àmbit d’Internet, degut a que les pràctiques que vaig realitzar primer a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) i després a Tupatrocinio.com em resultaren d’ allò més enriquidor per posar-me en contacte directe amb aquesta revolució de la comunicació. És per això que he creat aquest blog; per realitzar el meu treball en l’àmbit d’Internet i per mantenir el contacte amb els professors, amb el meu tutor Enric, i amb els companys, amic, familiars i col·laboradors amb els que vull compartir la realització d’aquest projecte.

A més, des de aquest blog podeu i us agrairia que accediu al qüestionari i participeu en la investigació.

Enquesta en català

Encuesta en español

Impacte cultural 2

margalidavera | 23 Juny, 2007 18:50

Ja hem parlat de que la imatge turística creada pot no coincidir amb la imatge real de l’entorn en promoció i que aquesta s’adapta al mercat. Això implica canvis en l’entorn físic – natural, i també en determinats costums, comportaments o tradicions que en alguns casos passen de l’àmbit privat al públic o comercial. Per altra banda els propis sistemes d’oci generen espais diferenciats segons funcionalitat i usuaris, imposant models en torn als quals es desenvolupen tota una sèrie d’infrastructures (públiques i privades) d’allotjament, recreació, comunicacions... Quan hi ha una dissociació entre allò local i allò forà es pot produir rebuig al turista que es el qui representa al sistema que els trabuca.

En altres casos es produeix una revalidació – invenció – representació de rituals, alimentació... que es revisen en un intent de reafirmar la identitat local en front al turista i que es produeix quan els amfitrions mobilitzen els seus recursos i la seva cultura cap al turisme, convertint allò quotidià, o la seva còpia, en part de la imatge creada. En ambdós casos hi ha un solapament de la realitat.

També és evident que quan viatgem anem carregats d’estereotips particulars, socio-culturals i els creats per a nosaltres com a turistes. Però també els residents contemplen als visitants a través de filtres que simplifiquen i ofereixen pautes de comportament segons una categorització. De tal manera que depenent de la freqüència i familiaritat en els contactes es produeix una paral·lela i gradual deshumanització. Per una banda els residents deshumanitzen al turista que perden els seu caràcter de persona en quant a recurs explotable i alhora els turistes cap als residents que esdevenen integrants en el sistema com a recurs estereotipat pels visitants.

L’actitud entre residents i turistes pot estar influïda per el grau de dependència econòmica del turisme (que en el cas de les Balears es molt important); el grau de compromís en la presa de decisions; el nivell de coneixement i contacte amb els turistes; i el grau de desconnexió a nivell social-intergeneracional entre la població local (menor reconeixement simbòlic de l’àrea).

La imatge comercial creada a partir de percepcions reals de l’entorn-destí, és un punt en el que es pot incidir per tal de minimitzar o prevenir els impactes del sistema turístic. També els sistemes de informació i actuacions puntuals d’informació i dinamització poden afavorir la percepció de l’entorn com a propi, la qual cosa no només millorarà la qualitat de vida, si no que també promourà l’àrea coma destí.

Bibliografia:

Santana Talavera. A. (1994 ) Prevención de efectos no deseados y su relación con la imagen vendida en la implantación del sistema turístico. Guize, 1:11-23. Antropologia y Turismo

Participa i guanya un fantàstic regal!

margalidavera | 18 Juny, 2007 10:09

Podeu seguir participant en la investigació que estic realitzant a través de l'enllaç que trobareu a la part inferior del blog, o directament a:

Link a l'enquesta en català

Només són dos minuts i entre tots els que hi participin, sortejaré un regal sorpresa. Estigueu pendents del blog i sabreu quin és el fantàstic regal que tinc preparat!

Impacte cultural del turisme (Justificació del treball)

margalidavera | 10 Juny, 2007 18:20

La imatge turística de les Balears es construeix en base a un referent real conformat per l’espai físic o geogràfic que ocupen, la seva població i les característiques ambientals , econòmiques, i socioculturals que hi existeixen. Aquesta imatge pot coincidir o no amb la pròpia dels resident en una determinada regió, ja que en el procés de comercialització del producte s’idealitza allò més explotable i es selecciona tot allò que és turísticament rentable del que no, en un constant procés d’adaptació a les tendències del mercat. En aquest procés de creació de la imatge turística, el destins es distorsionen i les característiques reals es difuminen, en un fenomen que autors com Umberto Eco defineixen com hiperrealitat. Aquest fet es produeix degut a que la imatge turística gestionada per múltiples i diversos agents ha de mirar de satisfer al major nombre de turistes per tal de subsistir en el mercat de l’entreteniment l’oci i el temps lliure, cada cop més competitiu.

També Vicente Verdú analitza els nous models de turisme com a generadors de realitat en el que anomena el capitalisme de ficció, on “les ciutats deixen de ser contenidor per a convertir-se en objecte. Les ciutats s’autoexalten... es reconstitueixen en un espai teatral. No importa la vida que hi subsisteixi, per que fins i tot aquests nuclis de residents esdevenen extres de la pel·lícula que presencia la remesa turística. Una corrent tan poderosa que escampa múltiples punts de vista contaminants, a partir del quals, més tard o més prest, la ciutat acaba per trastocar el seu aspecte per atendre a les visites ” No és sempre llavors el destí el que atreu al turista, si no que es el turista el qui demana al destí que es desprengui de la seva realitat i respongui a la fantasia.

Bibliografia:

Verdú Vicente. (2003) El estilo del mundo La vida en el capitalismo de ficción. Editorial anagrama. Barcelona

Martín de la Rosa, Beatriz. La imagen turística de las regiones insulares: las islas como paraiso. Cuadernos de turísmo, 11 (2003), 127-137

Noves necessitats de mercat (Justificació del treball)

margalidavera | 10 Juny, 2007 18:16

El destí com a producte ofereix una sèrie d’ofertes individuals que són percebudes com un tot. El destí en una concepció ample inclou els recursos relacionats amb la natura, la història, les infrastructures i el desplaçament. Per tant la gestió del destí com a producte turístic correspon a molts agents (públics i privats) ja que son moltes les variables.

La necessitat de crear una cultura corporativa sòlida davant un mercat canviant i globalitzat ha fet que es desenvolupin activitats destinades a la construcció social de la marca, a la definició de valors i a la millora de la participació interna, entre d’altres qüestions.

La construcció de la cultura organitzativa es pot entendre com a element bàsic per preservar la bona receptivitat social de les organitzacions amb els efectes sobre el mercat que això suposa.

Diferenciació a través del valor de la marca VS Estandardització dels productes turístics

Posicionament en el mercat

Desestacionalització

En aquesta situació la imatge creada en torn a les entitats, les activitats que s’hi desenvolupen, i els productes que es comercialitzen, actuen com a element motivador en el procés de compra, incorporant credibilitat i garantia. Per que el posicionament és l’únic indicador objectiu de qualitat quan no hi ha experiència prèvia. D’aquí la importància de la investigació de la imatge de marca a Internet des d’on cada cop més es produeix la fase de recerca d’informació, comparació i elecció de destí turístic.

Bibliografia

Arranz, Juan Carlos. (1997) Gestión de la Identidad Empresarial. Ediciones gestión 2000 S.A. Barcelona

Ordeix, E. (2006) La gestió del compromís: construir la identitat i els valors a les organitzacions a partir de les relacions públiques.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS